Cuidar-se en pandèmia: Efectes saludables de l’amor

Mercè Puigfel i Anna Sánchez (Març 2021)

Tots desitgem i necessitem sentir-nos estimats i cuidats. 

Tots som, en major o menor mesura, cuidadors de la nostra família, els nostres fills o dels nostres amics, però…

Qui et cuida a tu?

La pandèmia ens afecta psicològicament i emocionalment

La pandèmia ens està afectant de manera psicològica i emocional. Són molts els traumes que hi estan derivant, la falta de llibertat, la impossibilitat d’abraçar i fer petons a la gent que estimem, el estar tancats a casa, l’atur, les situacions de gana i pobresa que es viuen en moltes llars i una gran quantitat de situacions molt i molt complicades. 

Compartir l’amor és sanador, tal i com diu Erich Fromm, l’amor és important ja des de l’infància. De petits podem suportar situacions traumàtiques sempre que ens sentim estimats en el nostre interior. 

Des de la psicologia humanista, sabem que tots portem un nen dins nostre que vol ser estimat. Aquest amor comença en un mateix. 

Durant les properes setmanes et compartim artícles en els que et parlem i compartim les eines que necessites per cuidar-te

Avui parlem de l’importància de l’amor i el seu impacte emocional a la teva vida. 

L’amor influeix en la la nostra Intel·ligència Emocional i Benestar

La capacitat de moldejament del nostre cervell es manifesta en totes les etapes de la vida. 

Tot i així, el cervell del nen durant l’infància és especialment sensible a les influències nocives. (Markowitsch & Staniloui, 2014)

El maltractament físic o psicològic té conseqüències directes en el desenvolupament neuronal i del nostre cervell. 

L’experiment de Spinelli y Ferrand (2009), demostra que un entorn advers pot ser responsable d’un desenvolupament anormal del cervell en persones amb tendència al transtorn de personalitat antisocial i psicopàtic. 

Altres estudis com el de Markowitsch y Staniloui (2014), realitzat a la facultat de medicina de Harvard, conclueixen que els adults joves que han crescut en famílies desestructurades i amb infància difícil, presenten una major tendència a la depresió, a les pors i als transtorns psicopatològics, quedant afectats neuronalment. Els seus axons eran de menor gruix, les fibres nervioses més fines i les connexions entre algunes àrees del cervell presentaven anomalies. 

Un altre estudi realitzat per Fries, Ziegler, Kurian, Jacoris y Pollak (2005) amb nens orfes, permet concluir que els orfes que no havien rebut conctacte d’afecte lliberaven menys oxitocina que els nens que sí n’havien rebut. L’oxitocina és l’hormona de l’amor, ens ajuda a crear relacions d’afecte i estima amb els altres i té un paper fundamental en la nostra capacitat d’estimar i ser estimats.

Des del punt de vista neurobiològic la falta d’amor durant la infància ens impacta negativament:

  • Debilita les defenses i afecta al sistema hormonal i endocrí.
  • Dificulta el nostre control de l’estrès.
  • Afecta a nivell cerebral, per exemple en la nostra memòria i capacitat de fer tasques a la feina (Beers & De Bellis, 2002). 
  • Incrementa els transtorns psicològics: esquizofrènia, autisme, hiperactivitat, depresió i risc de suicidi. (Teicher, Andersen, Polcari, Anderson, Navalta & Kim, 2003; Mesa-Gresa, Moya-Albiol, 2010).
  • Disminueix la segregació de domapina, hormona de la felicitat.
  • Redueix la segregació de serotonina, hormona de l’alegria.
  • Augmenta la nostra irritabilitat emocional i ens fa menys sociables (Teicher, Andersen, Polcari, Anderson, Navalta & Kim, 2003; De Bellis, 2005). 

L’amor ajuda a prevenir problemes piscològics i ens aporta benestar. 

Una de les expressions més universals de l’amor és el petó, a través del qual sentim i expressem amor. El petó genera tant en nens com en adults, numeroses i simultànies explosions emocionals i hormonals que ens proporcionen sensació de benestar.

El poder d’una abraçada

L’abraçada i el petó tenen efectes curatius. Sentir-nos abraçats augmenta la nostra autoestima, disminueix els nivells d’estrès i ansietat, ajuda a preveure els estats depresius i neuronalment fa que el nostre cervell produeixi una sobredòsi de Serotonina, Dopamina, Endorfines i Oxitocina, totes hormones i neurotransmisors relacionades amb el plaer, la felicitat i l’amor. 

Cuidar als altres, sentir-nos cuidats i cuidar de nosaltres mateixos augmenta el nostre benestar i el dels altres. 

Una de les vies per aconseguir el benestar és a través del desenvolupament de la Intel·ligència Emocional.

Alguns dels beneficis del desenvolupament de la Intel·ligència i Educació Emocionals són:

  • Tenir millor adaptació adaptació i interacció social.
  • Empatitzar i tenir en compte els nostres sentiments i els dels altres.
  • Desenvolupar la nostra capacitat de control d’impulsos.
  • Incrementar el nostre entusiasme i motivació.
  • Potenciar hàbits de conducta correctes.
  • Procurar pel benestar dels altres.
  • Millorar l’altruisme i la compassió.
  • Ens tornem més amables i tenim més capacitat d’estimar.

En el proper artícle us parlarem de l’Amor i el Benestar i com desenvolupar-los a través de la Intel·ligència i Educació Emocionals. 

Bibliografia

Beers, S. R., & De Bellis, M. D. (2002). Neuropsychological function in children with maltreatment-related posttraumatic stress disorder. The American journal of psychiatry, 159(3), 483–486. https://doi.org/10.1176/appi.ajp.159.3.483

De Bellis M. D. (2005). The psychobiology of neglect. Child maltreatment, 10(2), 150–172. https://doi.org/10.1177/1077559505275116

Grassi-Oliveira, R., Ashy, M., & Stein, L. M. (2008). Psychobiology of childhood maltreatment: effects of allostatic load? Revista brasileira de psiquiatría, 30(1), 60–68. https://doi.org/10.1590/s1516-44462008000100012

Lee, V., & Hoaken, P. N. (2007). Cognition, emotion, and neurobiological development: mediating the relation between maltreatment and aggression. Child maltreatment, 12(3), 281–298. https://doi.org/10.1177/1077559507303778

Markowitsch, H.J., Staniloiu, A. (2014). Amnesia disociativa y funcional: cambios cognitivos, emocionales y psicosociales. Lisboa: Pracana.

Teicher, M. H., Andersen, S. L., Polcari, A., Anderson, C. M., Navalta, C. P., & Kim, D. M. (2003). The neurobiological consequences of early stress and childhood maltreatment. Neuroscience and biobehavioral reviews, 27(1-2), 33–44. https://doi.org/10.1016/s0149-7634(03)00007-1.

Share on facebook
Share on twitter
Share on linkedin
Share on pinterest
Share on print
Share on email

Contacta amb la teva psicòloga SheN

o també pots contactar amb nosaltres:

699 239 177

699 239 177

info@terapiashen.com