Intel.ligència emocional i Benestar

Mercè Puigfel i Anna Sánchez (maig, 2021)

L’ésser humà, per naturalesa, té una tendència innata a satisfer les seves necessitats, des de les més primàries i primitives a les més sofisticades. Aconseguir o no el seu objectiu depèn en gran mesura de la motivació subjacent que actua com a combustible necessari per arribar a la plena satisfacció.

Segons la teoria motivacional de Maslow dels éssers humans tenim una jerarquia de necessitats.

La piràmide de Maslow estableix 5 necessitats, en ordre jeràrquic ascendent, és a dir, la primera necessitat és la que es troba a la base de la piràmide i l’última a la punta de la piràmide. L’home va passant d’una necessitat a una altra de manera ordenada, quan ja aconsegueix satisfer la primera passa a la segona i així successivament.

 

Els cinc nivells de la piràmide de Maslow són:

  • Necessitats fisiològiques: són les necessitats bàsiques per aconseguir l’equilibri homeostàtic de la nostra salut. Com ara, el beure, el menjar, la respiració conscient, el descans (higiene la son), etc.
  • Necessitats de seguretat: són les necessitats de protecció. Com ara, la seguretat física, la seguretat familiar, els ingressos, l’ocupació, tenir una llar, etc.
  • Necessitats de pertinença: són les necessitats d’afiliació, d’afecte. Com a éssers socials que som, tenim la necessitat afectiva d’associar-nos, de participar en un grup.
  • Necessitats d’estima: són les necessitats d’estima o afecte cap a un mateix i cap als altres. D’una banda, es troba, el que Maslow va descriure com, estima alta, que fa referència a l’estima cap a un mateix, és a dir, el respecte, la confiança, la llibertat i la independència d’un mateix. D’altra banda, l’estima baixa, que fa referència a, l’estima amb relació als altres, és a dir, la necessitat d’atenció, de reconeixement, d’estima per part dels altres.
  • Necessitats d’autorealització: són les necessitats de creixement i de transcendència del nostre ésser. La necessitat d’autorealització és la necessitat més elevada i s’aconsegueix quan la resta de les necessitats estan ja satisfetes (totalment o parcialment). La satisfacció d’aquesta necessitat permet l’ésser humà adonar-se de tot el seu potencial. A partir, del desenvolupament d’aquesta necessitat l’ésser humà troba un sentit a la seva vida i atorgar un sentit transcendental a la seva vida.

Poques vegades ens aturem a pensar-hi quines són les necessitats que hem satisfet ja en la nostra vida i quines són les que ens falten per satisfer. Prendre consciència d’elles és important, atès que, ens permet adonar-nos i agrair tot allò que ja hem aconseguit, i projectar com a objectiu de vida satisfer les necessitats que ens falten.

La piràmide de Maslow la relacionem també amb els 5 tipus benestar:

Benestar físic: quan satisfem la nostra set, fam, sexe, ens sentim fisiològicament millor.

Benestar emocional de seguretat i benestar econòmic: quan tenim una casa on aixoplugar, sentim seguretat.

Benestar social: quan ens sentim integrats en una societat amb reconeixement de drets socials que s’incrementa al sentir que pertanyem al grup.

Benestar personal d’estima: quan sentim autoestima i autoreconeixement. Quan sentim que som capaços de resoldre satisfactòriament els nostres problemes. Quan sentim que transcendim de nosaltres mateixos i vam realitzar actes d’altruisme.

Prendre consciència que hi ha diversos tipus de benestar ens permet adonar-nos, que, de vegades, podem sentir benestar en un àmbit de les nostres vides i, al mateix temps, sentir malestar en un altre àmbit.

¿Cap a quin tipus de benestar aquestes dirigint la teva vida?

El desenvolupament de la Intel·ligència Emocional i de les Competències Emocionals incrementen el nostre Benestar

El desenvolupament d’Intel·ligència Emocional i de les Capacitats Emocionals permet el creixement d’éssers humans plens, incrementa el benestar individual (OMS, UNESCO, OCDE, 2011) i un adequat desenvolupament cognitiu de l’infant (Morera, Guiu, Benet i Castells, 2011).

La Intel·ligència Emocional permet desenvolupar les competències necessàries per poder portar vides responsables i reeixides en una societat moderna. A més, la productivitat i la satisfacció laboral es troben directament relacionades amb les habilitats emocionals de l’individu i no amb el seu coeficient intel·lectual (Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic, 2011).

Plasticitat neuronal i efectes de la intel·ligència emocional

El desenvolupament de la Intel·ligència Emocional i de les Competències Emocionals produeix canvis neuronals en el nostre cervell gràcies a la plasticitat cerebral. La plasticitat cerebral és la capacitat del sistema nerviós per canviar la seva estructura i el seu funcionament. Cada experiència que tenim deixa la seva empremta en el nostre cervell, provocant canvis en el nostre organisme, en els nostres gens i en el nostre comportament.

L’etapa de la infància i de l’adolescència són etapes del nostre procés vital summament delicades.

A la fi de la infància el cervell experimenta un augment desmesurat de neurones i de connexions nervioses que després es van reduint durant l’adolescència. La reducció de connexions neuronals és el que anomenem poda neuronal i, depenent de com el cervell realitza aquesta poda neuronal, l’adolescent pot ser capaç de regular millor o pitjor les seves emocions (Jay Giedd, 2010).

El desenvolupament de la Intel·ligència Emocional a través de l’Educació Emocional, tant en l’etapa de la infància com en la de l’adolescència, ens ajuda a realitzar adequadament la poda neuronal i a desenvolupar les Habilitats per a la Vida i les Competències Emocionals, necessàries per millorar el nostre benestar.

Alguns dels beneficis de la Intel·ligència Emocional són:

  • Millora la nostra adaptació i interacció social.
  • Ens fem més empàtics i comprensius amb nosaltres i amb els altres.
  • Aprenem a controlar els nostres impulsos.
  • Augmenta el nostre entusiasme i motivació.
  • Desenvolupem hàbits de comportament més adequats.
  • Desenvolupem l’altruisme i la compassió.
  • Desenvolupem la nostra capacitat de benevolència, d’amabilitat, de caritat i d’amor.

Biografia

Bisquerra, R. & Pérez, N. (2007). Las competencias emocionales. Educación XXI, 10, 61-82.

Fries, A. B. W., Ziegler, T. E., Kurian, J. R., Jacoris, S., & Pollak, S. D. (2005). Early experience in humans is associated with changes in neuropeptides critical for regulating social behavior. Proceedings of the National Academy of Sciences, 102 (47), 17237-17240.

Morera, M. J., Guiu, G., Benet, A. & Castells, R. (2011). Evaluación de la educación emocional en el ciclo medio de Educación Primaria. Revista de Educación, 354, 765-783.

Organización para la Cooperación y el Desarrollo Económicos (OCDE) (2011). Better Policies for Development: Recommendations for Policy Coherence. EUA: OCDE Publishing. 

Spinelli,E. & Ferrand, L. (2009). Psicologia da linguagem. Lisboa: Instituto Piaget.

Share on facebook
Share on twitter
Share on linkedin
Share on pinterest
Share on print
Share on email

Contacta amb la teva psicòloga SheN

o també pots contactar amb nosaltres:

699 239 177

699 239 177

info@terapiashen.com