Mindfulness i Neurociencia

El Mindfulness és la pràctica de la capacitat d’atenció plena, que et permet viure en el moment present amb tots els sentits i focalitzant la teva atenció en allò que més t’interessa. És també una bona eina de control i gestió de l’estrès a través de la pràctica de l’autoconsciència.

El Mindfulness afecta certes àrees del nostre sistema nerviós, neuronal, endocrí i hormonal, canviant la seva configuració i permetent una resposta diferent i més adaptativa davant de situacions estressants. Produeix múltiples canvis en nosaltres, canvis que ens permeten percebre la realitat des d’una perspectiva diferent.

Nombrosos estudis demostren l’existència de canvis estructurals en el cervell amb la pràctica de la meditació, provocant canvis funcionals permanents que deixen empremtes estructurals en el cervell, modificant la nostra manera de ser i de reaccionar i, en definitiva, provocant un canvi en la nostra personalitat.

Part d’aquests canvis afecten també al nostre sistema immunològic, de manera que potencien la producció d’anticossos.

Què és el Mindfulness?

Per definició, el Mindfulness, o atenció plena, és un tipus de meditació que s’insereix en la cultura oriental i en el budisme, fonamentat en l’ideal Zen de viure en el moment present (Gremer, 2005).

L’atenció plena consisteix en una total atenció, presència i consciència del que succeeix en el teu interior i en el teu exterior, permetent focalitzar l’atenció en aquelles parts i sensacions de la teva vida que vols i traslladant l’atenció al moment present. A més, aquesta atenció plena pot arribar a transcendir el camp merament psicològic, donant-li un significat més ampli, arribant fins i tot a ser per a algunes persones una filosofia de vida (Cabrero, 2011).

Implicacions del Mindfulness

Àmbit de la psicologia: en relació a l’aplicació del Mindfulness en l’àmbit psicològic, un dels grans fites és Jon Kabat-Zinn, qui va popularitzar i va encoratjar l’ús de la meditació en l’atenció plena com un procediment per al tractament de trastorns psicosomàtics o psicofisiològics. El 1979 va crear el Centre de Mindfulness a la Facultat de Medicina de la Universitat de Massachusetts per tractar aquells casos i problemes clínics que no responien correctament al tractament mèdic convencional. Actualment, és considerada com una tècnica del conductisme i el cognitivisme, molt útil per tractar l’ansietat i la depressió (Scherer-Dickson, 2004).

Tenint en compte que el Mindfulness afavoreix els estats d’ànim positius i les actituds d’aproximació enfront de les d’evitació, s’ha utilitzat en el tractament dels quadres depressius (Segal, Williams, Teasdal, 2002; Simón, 2002). El Mindfulness influeix també en la millora de la percepció de solitud en persones de la tercera edat (Regader. B, 2017), provocant canvis importants en l’estat d’ànim i un reforçament del sistema immunitari.

Àmbit de la nutrició: el Mindfulness ens ajuda també a incrementar la nostra consciència nutricional, per ajudar-nos a alimentar-nos molt millor, perdre o guanyar pes, millorant el nostre autocontrol.

Àmbit laboral: El Mindfulness ens pot ser també molt útil per al nostre benestar i èxit professional, ja que quan estem connectats i atents en el que estem fent podem entrar en un procés de major creativitat, innovació i èxit. (Martín- Ausero, A. 2016).

Tècniques de Mindfulness

En l’actualitat hi ha diverses tècniques terapèutiques sorgides en el marc de la psicologia occidental, en què el Mindfulness juga un paper destacat, les més conegudes són:

  1. La tècnica per a la reducció de l’estrès basada en Mindfulness (MBSR: Kabat-Zinn, 2003), utilitzada en el tractament de l’estrès i l’ansietat.
  2. La teràpia cognitiva basada en Mindfulness (MBCT: Segal, Williams, Teasdale, 2002), utilitzada en el tractament de la depressió.
  3. La teràpia d’acceptació i compromís (ACT: Hayes, Strosahl i Houts, 2005), utilitzada en el tractament d’insatisfacció amb la vida.
  4. La teràpia conductual dialèctica (DBT: Linehan, 1993; García Palacios, 2006), utilitzada en el tractament del trastorn límit de personalitat.

Mindfulness: ciència i neurobiologia

El Mindfulness produeix canvis en nosaltres, canvis que ens permeten percebre la realitat des d’una perspectiva diferent.

Els lòbuls prefrontals, realitzen funcions d’integració de processos molt diversos com el pensament, la conducta i l’afectivitat. Stuss i Benson (1986) van distingir tres nivells en les funcions de l’escorça prefrontal:

  1. El primer nivell és el d’integració i organització de la informació procedent d’altres regions cerebrals posteriors, amb la finalitat de formar representacions carregades de sentit. La informació integrada es refereix tant a aspectes cognitius, com afectius i motors.
  2. El segon nivell s’encarrega del que s’anomenen funcions executives, que són aquelles que dirigeixen i controlen les conductes integrades de l’organisme, especialment en resposta a situacions noves, que requereixen solucions creatives i que no poden ser afrontades pels mecanismes automatitzats.
  3. El tercer nivell s’encarrega de l’auto-consciència, de la consciència del propi self i de la pròpia ment.

En tots els treballs en què s’estudia l’activitat cerebral relacionada amb la meditació utilitzant la neuroimatge, per exemple en la revisió de Cahn i Polich (2006), s’aprecia una activació de l’escorça prefrontal, especialment en les àrees 10 i 32 de Brodman, relacionades amb procesos cognitius més complexos, com el pensament, el raonament, la voluntat, la imaginació, l’organització de el temps i la regulació en la presa de decisions.

El Mindfulness està totalment relacionat amb la biologia i la neurobiologia. En aquest sentit, Engel, Fries i Singer (2001) estableixen que, a través del Mindfulness, podem accedir a major informació que arriba al nostre cervell, percebent la realitat amb major riquesa. En prestar una atenció especial i detallada a la informació entrant, s’afavoreix l’arribada de més riquesa informativa a les instàncies prefrontals dors-lateral, relacionades amb les funcions executiva i de conducta, aportant beneficis per a cada persona en funció de la quantitat de la pràctica meditativa realitzada (Hasencamp, 2012).

Mindfulness i plasticitat neuronal

El 2004, Lutz i Cols van estudiar l’activitat electroencefalogràfica en subjectes experimentals que rebien la instrucció de generar en si mateixos un estat de compassió pura, definint aquesta actitud com una voluntat i disponibilitat sense restriccions cap a tots els éssers de la natura. Com a subjectes experimentals van utilitzar practicants de les tradicions tibetanes Kagyu i Nyingma que posseïen una àmplia experiència meditadora al llarg de la seva vida (entre 10.000 i 50.000 hores). Com a grup control, es van utilitzar voluntaris sense experiència en meditació, als quals se’ls va entrenar en la producció d’aquest estat per un període d’una setmana.

El resultat va ser que el grup de subjectes amb experiència meditadora desenvolupaven oscil·lacions de gran amplitud a la banda de freqüències gamma (25-42 Hz), sobretot en els elèctrodes laterals fronto-parietals i que la generació d’oscil·lacions gamma era molt més gran en els practicants de meditació que en els subjectes del grup control. L’augment trobat en la sincronització neuronal pot interpretar-se com un increment, tant en el nombre de neurones reclutades durant l’activitat, com en la precisió temporal de les descàrregues tàlem-corticals i cortico-corticals d’aquestes neurones.

A més, els dos grups, no només es diferenciaven clarament durant la meditació, sinó també en els períodes pre i post meditatius, suggerint que l’activitat meditadora indueix canvis a llarg termini en el funcionament cerebral. La conclusió més important a la qual arriben els autors d’aquest treball és que els processos atencionals i afectius són habilitats que poden entrenar-se a través de la meditació.

D’altra banda, en el treball de Sara Lazar i Cols (2005) del Massachussets General Hospital, es demostra per primera vegada l’existència de canvis estructurals en el cervell amb la pràctica de la meditació. En aquest treball es van estudiar, amb Ressonància Magnètica, els cervells de vint voluntaris occidentals que posseïen una àmplia experiència (uns nou anys de mitjana) en Insight Meditation o meditació Vipasana. En aquesta forma de Mindfulness, l’atenció és centra especialment en estímuls interoceptius (com la respiració) però es va estenent, amb l’increment de l’experiència del practicant, a pensaments, emocions i fins i tot en estímuls externs.

El resultat més destacat de l’estudi de Sara Lazar i Cols (2005) és que en certes zones dels cervells dels meditadors existia un gruix més gran de l’escorça cerebral, en comparació amb els cervells de subjectes controls. Les zones implicades van ser l’ínsula de l’hemisferi dret (àrea associada a l’activitat interoceptiva ia la consciència de la respiració) i l’escorça prefrontal també dreta (àrees 9 i 10 de Brodmann), que s’associa clarament amb l’atenció sostinguda (Lazar i Cols, 2005).

Aquest treball de Lazar i col·laboradors demostra que l’experiència de Mindfulness, no només provoca canvis funcionals transitoris, sinó que també deixa petjades estructurals en el cervell. El que vol dir que, com abans apuntavem, l’experiència de la meditació, si és prou prolongada, acaba produint canvis de tret, no merament d’estat, canvis que impliquen modificacions també duradores en la manera de ser i de reaccionar del subjecte, en definitiva, el canvi d’un tret en la seva personalitat.

Mindfulness, sistema immune i estrès

Existeixen nombrosos estudis en què es conclou que la meditació potencia la producció d’anticossos. Un dels mecanismes pels quals l’estrès exerceix els seus efectes negatius per a la salut, és a través de l’augment del cortisol i dels seus consegüents efectes immunosupressors. Segons Michaels (1979) és possible que part dels efectes beneficiosos de mindfulness sobre la immunitat es deguin a la disminució de la secreció de cortisol en resposta a l’estrès. 

En un altre estudi realitzat per Davidson i cols. (2003) a més de registrar l’activitat electroencefalogràfica,  tots els subjectes de l’estudi, (meditadors i no meditadors) van rebre una vacuna antigripal. Entre la 4a i la 8a setmana, després de l’administració d’aquesta vacuna, es van mesurar els nivells plasmàtics d’anticossos dels subjectes i es va trobar que, encara que tots ells van experimentar increments en aquests nivells, els subjectes pertanyents al grup dels meditadors van tenir increments significativament majors que els subjectes del grup control.

La conclusió a què es va arribar va ser que la meditació potenciava per tant la producció d’anticossos.

Com a conclusió podem destacar que la pràctica del Mindfulness:

  1. Incrementant canvis estructurals en el nostre cervell, incrementant la nostra capacitat d’atenció i escolta, en benefici d’un increment del rendiment en el nostre treball, a la vegada que ens proporciona la sensació de major bienestar.
  2. Potència la nostra activitat inumológica, incrementant les nostres defenses i per tant, permetent que el nostre cos previngui i combati amb més efectivitat a les possibles malalties.
  3. Millora els nostres estats d’ànim, disminuint la secreció de cortisol davant de situacions d’estrès.
  4. Permet facilitar canvis positius de les nostres emocions, sentiments, comportaments i, en definitiva, de la nostra pròpia personalitat.
  5. Permet el tractament de trastorns psicosomàtics o psicofisiològics, afavorint els estats d’ànim i actituds positives, sent de gran eficàcia per al tractament de l’ansietat i la depressió.

Puigfel, M. y Sánchez, A (2018).


Bibliografia

  1. Arévalo, L. A. (2017). Andrés Martín-Asuero: “Mindfulness: la habilidad de estar presente para poder innovar”. org. Retrieved 3 December 2017, from https://factorhuma.org/es/actualitat/blog-factor-huma/12308-andres-martin-asuero-mindfulness-la-habilidad-de-estar-presente-para-poder-innovar.
  2. Bishop, S. R., Lau, M., Shapiro, S., Carlson, L., Anderson, N. D., Carmody, J…. Devins, G. (2004). Mindfulness: A proposed operational definition. Clinical psychology: Science and practice,  (3), 230-241. Recuperado en: http://www.communicationcache.com/uploads/1/0/8/8/10887248/mindfulness-_a_proposed_operational_definition.pdf
  3. Bisquerra, Rafael (2000). Educación emocional y bienestar. Barcelona: Praxis
  4. Davidson, R. J., Kabat-Zinn, J., Schumacher. J., Rosenkranz. M., Muller, D., Santorelli, S. F., Urbanowski, F., Harrington, A., Bonus, K. & Sheridan, J. F. (2003). Alterations in Brain and Immune Function Produced by Mindfulness Meditation. Psychosomatic Medicine, 65: 564-570
  5. Goleman, D. (2015). Cerebro y la inteligencia emocional. Ediciones B.
  6. Goyal, M., Singh, S., Sibinga, E.M., Gould, N. F. , Rowland-Seymour, A. , Sharma, R., Berger, Z., …Haythornthwaite, A. (2014). Meditation programs for psychological stress and well-being: a systematic review and meta-analysis.PubMed: US National Library of Medicine National Institutes of Health, 174. (3), 357-68. Doi: 10.1001/jamainternmed.2013.13018.
  7. Kabat-Zinn, J. (1990). Full catastrophe living. How to cope with stress, pain and illness using mindfulness meditation. New York: Piatkus.
  8. Kabat-Zinn, J. (2009). Mindfulness en la vida cotidiana. Donde quiera que vayas ahí estás. Barcelona: Paidós
  9. Langer, E. (2011). Mindfulness: la atención plena. Barcelona: Paidós Ibérica
  10. Lippincott, M., & Goleman, D. (2017). Sin inteligencia emocional, el ‘mindfulness’ no funciona. Harvard Business Review en Español. Retrieved 3 December 2017, from https://www.hbr.es/inteligencia-emocional/834/sin-inteligencia-emocional-el-mindfulness-no-funciona
  11. Pérez, M. A., y Botella, L. (2007). Conciencia plena (mindfulness) y psicoterapia: concepto, evaluación y aplicaciones clínicas. Revista de psicoterapia,  (66-67), 77-120. Recuperado en: https://s3.amazonaws.com/academia.edu.documents/40868644/Revista_de_Mindfulness_y_Psicoterapia.pdf?AWSAccessKeyId=AKIAIWOWYYGZ2Y53UL3A&Expires=1524170014&Signature=MfIe%2B2o8MGnk2Q54mQfQXPb8eCg%3D&response-content-disposition=inline%3B%20filename%3DRevista_de_Mindfulness_y_Psicoterapia.pdf#page=79
  12. Segal, V.Z., Williams, M.G., y Teasdale, J.D. (2002). Mindfulness-Based Cognitive Therapy for depression. A new approach to preventive relapse. New York: Guilford Press.
  13. Segal, Z. (2017). The Difference Between “Being” and “Doing”. Mindful. Retrieved 3 December 2017, from https://www.mindful.org/difference-between-being-and-doing/
  14. Wells, A. (2002). GAD, Metacognition, and Mindfulness: An Information Processing Analysis. Clinical Psychology: Science and Practice, 9. (1), 95-100. Recuperado en: https://www.researchgate.net/publication/252655890_GAD_Metacognition_and_Mindfulness_An_Information_Processing_Analysis
Share on facebook
Share on twitter
Share on linkedin
Share on pinterest
Share on print
Share on email

Contacta amb la teva psicòloga SheN

o també pots contactar amb nosaltres:

699 239 177

699 239 177

info@terapiashen.com