Mindfulness, Emoció i Estrès

El Mindfulness és un tipus de meditació i una tècnica de psicoteràpia cognitiu-conductual, basada en la pràctica de l’atenció plena, que ens permet focalitzar l’atenció des de l’acceptació i el no judici.

El Mindfulness ens aporta múltiples beneficis, tant en l’àmbit físic com en el psicològic.

Incrementa la nostra capacitat de control i gestió de l’estrès, restableix l’equilibri emocional i incrementa les nostres capacitats i habilitats socials, permetent-nos desenvolupar-nos en la vida diària amb una actitud i un estat d’ànim positiu.

Què és el Mindfulness?

El Mindfulness és un tipus de meditació, una tècnica cognitivo – conductual basada en la pràctica de l’atenció plena.

A més, el Mindfulness és també una bona eina de control i gestió de l’estrès, ja que amb la pràctica de l’autoconsciència, permetrem crear una resposta més adaptativa davant de situacions estressants.

La pràctica del Mindfulness o atenció plena ens pot ajudar en moltes situacions del dia a dia. Segons Bishop i cols, (2004) es tracta de mantenir l’atenció centrada en l’experiència immediata del present.

El Mindfulness ens permet prendre consciència de les nostres emocions, augmenta la nostra capacitat d’atenció, canvia la nostra manera de percebre el món, modela els nostres pensaments negatius i els transforma en pensaments positius, sense jutjar i amb acceptació (Alexander, Langer, Newman, Chandler, & Davies , 1989; Kabat-Zinn, 1990; JC Smith, 1990). A més, tal com comenta Kabat-Zinn (2003), ens permet tenir una actitud d’acceptació, de paciència, de confiança i de constància. D’altra banda, segons Siegel (2007), el Mindfulness en permet desenvolupar actituds de curiositat, obertura, acceptació i d’amor.

Efectes positius de la pràctica del Mindfulness

Un primer efecte positiu de la pràctica de Mindfulness és l’increment de la nostra capacitat de concentració, de tal manera que ens permet incrementar la capacitat de treball, de rendiment i d’eficiència en tot allò que realitzem. Alhora, amb la pràctica del Mindfulness es generen multitud de noves connexions neuronals que incrementen la teva intel·ligència emocional i cognitiva.

Un altre efecte de la pràctica del Mindfulness és l’increment de la capacitat d’introspecció, de coneixement personal i interpersonal (Bisquerra, 2000).

A més, la pràctica del Mindfulness permet també adquirir més flexibilitat i paciència, contribuint al restabliment de l’equilibri emocional i augmentant els estats d’ànim positius, sent una tècnica terapèutica molt útil per al tractament dels quadres depressius (Segal, Williams, Teasdal, 2002 ; Simón, 2002), actuant com una eina potenciadora de la positivitat de la persona (Langer, 2011).

D’altra banda, destaquem també com a efecte positiu de la pràctica de l’atenció plena, la relació directa causa-efecte entre l’activitat cerebral i l’estat d’ànim. En aquest sentit, Richard Davison i col·laboradors en 2003, van realitzar un estudi centrat en els efectes directes de Mindfulness sobre l’activitat cerebral en relació a l’estat d’ànim. Es va estudiar l’activitat cerebral de vint subjectes experimentals que van ser sotmesos al programa de J. Kabat Zinn, Mindfulness Based Stress Reduction (MBSR), durant un període de vuit setmanes. El programa dut a terme pel mateix J. Kabat Zinn, consistia en la pràctica de tres hores setmanals de meditació, un retir en silenci durant la sisena setmana i exercicis per a casa que incloïen pràctiques de meditació a realitzar durant una hora al dia, sis dies a la setmana. Per portar un control dels canvis neuronals dels cervells dels subjectes practicants, es van realitzar mesuraments a través de la tècnica de electroencefalograma (EEG), on es van poder realitzar tres registres: un al principi de la pràctica meditativa, abans de les vuit setmanes de tractament, un altre immediatament després del tractament i finalment, quatre mesos després de finalitzar el tractament.

El resultat d’aquest estudi va demostrar que els meditadors, en comparació amb els no meditadors, van experimentar un augment de l’activació cerebral esquerra en les zones associades a la part afectiva, incrementant les seves capacitats i habilitats socials per a desenvolupar-se en la vida diària amb una actitud positiva davant de qualsevol esdeveniment ja sigui positiu o negatiu.

Per tant, podem concloure que el Mindfulness és una tècnica  terapèutica que ens ajuda a desenvolupar-nos en la vida diària amb una actitud i un estat d’ànim positiu, permetent potenciar les nostres capacitats i habilitats emocionals, com ara:

  • Consciència emocional
  • Regulació emocional
  • Autonomia emocional
  • Competència social
  • Habilitats de vida i socials
  • Competències de vida i el benestar

Puigfel, M. i Sánchez, A (2018).


Bibliografia

  1. Arévalo, L. A. (2017). Andrés Martín-Asuero: “Mindfulness: la habilidad de estar presente para poder innovar”. Factorhuma.org. Retrieved 3 December 2017, from https://factorhuma.org/es/actualitat/blog-factor-huma/12308-andres-martin-asuero-Mindfulness-la-habilidad-de-estar-presente-para-poder-innovar.
  2. Baddeley A, Della Sala S (1996). Working memory and executive control. Philos. Trans. R. Soc. Lond., B, Biol. Sci. 351 (1346): 1397–403.
  3. Bishop, S. R., Lau, M., Shapiro, S., Carlson, L., Anderson, N. D., Carmody, J…. Devins, G. (2004). Mindfulness: A proposed operational definition. Clinical psychology: Science and practice, 11. (3), 230-241. Recuperado en: http://www.communicationcache.com/uploads/1/0/8/8/10887248/Mindfulness-_a_proposed_operational_definition.pdf
  4. Bisquerra, Rafael (2000). Educación emocional y bienestar. Barcelona: Praxis
  5. Fernández, M. Á. R., García, M. I. D., & Crespo, A. V. (2012). Manual de técnicas de intervención cognitivo conductuales. Desclée de Brouwer.
  6. Goleman, D. (2015). Cerebro y la inteligencia emocional. Ediciones B.
  7. Goyal, M., Singh, S., Sibinga, E.M., Gould, N. F. , Rowland-Seymour, A. , Sharma, R., Berger, Z., … Haythornthwaite, A. (2014). Meditation programs for psychological stress and well-being: a systematic review and meta-analysis. PubMed: US National Library of Medicine National Institutes of Health, 174. (3), 357-68. Doi: 10.1001/jamainternmed.2013.13018.
  8. Kabat-Zinn, J. (1990). Full catastrophe living. How to cope with stress, pain and illness using Mindfulness meditation. New York: Piatkus.
  9. Kabat-Zinn, J. (2009). Mindfulness en la vida cotidiana. Donde quiera que vayas ahí estás. Barcelona: Paidós
  10. Langer, E. (2011). Mindfulness: la atención plena. Barcelona: Paidós Ibérica
  11. Lippincott, M., & Goleman, D. (2017). Más inteligencia emocional y menos ‘Mindfulness’, por favor. Harvard Business Review en Español. Retrieved 3 December 2017, from https://www.hbr.es/inteligencia-emocional/834/sin-inteligencia-emocional-el-Mindfulness-no-funciona
  12. Pérez, M. A., y Botella, L. (2007). Conciencia plena (Mindfulness) y psicoterapia: concepto, evaluación y aplicaciones clínicas. Revista de psicoterapia, 17. (66-67), 77-120. Recuperado en: https://s3.amazonaws.com/academia.edu.documents/40868644/Revista_de_Mindfulness_y_Psicoterapia.pdf?AWSAccessKeyId=AKIAIWOWYYGZ2Y53UL3A&Expires=1524170014&Signature=MfIe%2B2o8MGnk2Q54mQfQXPb8eCg%3D&response-content-disposition=inline%3B%20filename%3DRevista_de_Mindfulness_y_Psicoterapia.pdf#page=79
  13. Qué es el Mindfulness? Las 7 respuestas a tus preguntas. (2017). Psicologiaymente.net. Retrieved 3 December 2017, from https://psicologiaymente.net/meditacion/que-es-Mindfulness
  14. Segal, V.Z., Williams, M.G., y Teasdale, J.D. (2002). Mindfulness-Based Cognitive Therapy for depression. A new approach to preventive relapse. New York: Guilford Press.
  15. Segal, Z. (2017). The Difference Between “Being” and “Doing”. Mindful. Retrieved 3 December 2017, from https://www.mindful.org/difference-between-being-and-doing/
  16. Wells, A. (2002). GAD, Metacognition, and Mindfulness: An Information Processing Analysis. Clinical Psychology: Science and Practice, 9. (1), 95-100. Recuperado en: https://www.researchgate.net/publication/252655890_GAD_Metacognition_and_Mindfulness_An_Information_Processing_Analysis
Share on facebook
Share on twitter
Share on linkedin
Share on pinterest
Share on print
Share on email

Contacta amb la teva psicòloga SheN

o també pots contactar amb nosaltres:

699 239 177

699 239 177

info@terapiashen.com